Document del mes - farmàcia

El Document del mes de març tracta sobre l’obertura d’un local comercial al municipi corresponent als anys 20. En aquesta ocasió, aquest Racó mostra l’expedient de l’obertura d’una farmàcia l’any 1922, en què consta un croquis del local a més de documents diversos relacionats amb la titulació del sol·licitant i l’experiència prèvia a altres indrets. A la imatge que acompanya l’expedient s’indica la distribució del local, alguns dels elements de l’oficina (taulell, prestatgeries…) i la delimitació amb el carrer on s’ubicava, el carrer Sant Martí. En el dibuix també s’indica la zona reservada pel laboratori del facultatiu.

Tal com consta a l’expedient, la persona sol·licitant era Santiago Llucià i Roca qui era natural d’Igualada. El facultatiu, de 29 anys, havia estudiat a la Universitat de Barcelona i, prèviament, havia treballat a diferents poblacions barcelonines com Molins de Rei, Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.

Aquelles persones que tinguin interès a saber algunes dades més sobre els farmacèutics que han treballat al poble poden rellegir el llibre ‘El Morell: un poble, una història’ de Josep Bultó en el qual repassa alguns dels noms d’aquestes persones. 

L’expedient del 1922 sobre l’obertura de la farmàcia de Santiago Llucià es pot consultar al fons de l’Arxiu del Morell.

Aquesta documentació forma part del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

   

Document del mes - telefonia

El Document d’aquest mes de febrer tracta d’un temps en què el telèfon no era un aparell particular que cadascú portava a la seva butxaca. En aquells moments, la comunicació amb altres indrets s’establia tan sols a través de telèfons fixes que sovint tenien un vessant col·lectiu perquè no totes les persones i les llars tenien accés a aquesta tecnologia. No obstant aquestes limitacions, les línies aèries van començar, ben aviat, a instal·lar-se per tot arreu per garantir el servei telefònic entre una localitat i una altra. Precisament, aquest racó de l’Arxiu parla aquest mes d’un plec de condicions presentat per la Compañía Peninsular de Teléfonos ara fa justament un segle, el 1920, per a l’establiment d’una línia telefònica a la carretera del municipi. Concretament, el text comunica el permís a aquesta empresa barcelonina per situar pals a la carretera de Reus a Vilallonga, amb ramal al Morell. Segons s’explica, aquests elements s’havien de situar  a una distància de 60 a 70 metres entre ells i es concedia a l’empresa sol·licitant un termini de 2 mesos a partir de la concessió del permís per a la col·locació dels pals i els filferros. L’expedient advertia que si en dos mesos no s’havia fet ús del permís, el mateix quedava sense efecte. Enguany s’ha complert un segle de la tramitació d’aquest expedient per part de l’Ajuntament del Morell.

Com a mostra de l’evolució d’aquesta tecnologia al llarg del segle XX, i en relació també amb el municipi del Morell, l’Arxiu Municipal també disposa d’uns plànols molt més recents, de l’any 1974, que acompanyaven la sol·licitud d’una altra companyia telefònica (aleshores la Compañía Telefónica de España) per construir una  centraleta telefònica al municipi. La sala de l’equip automàtic disposava d’una capacitat per a 4000 línies tipus Pent -1000.  Pel que fa a l’edifici,  es va situar en el que aleshores era l’antic camí de Reus, amb una superfície edificable de 380 metres quadrats. El pressupost d’aquesta obra va ser d’11 milions de les antigues pessetes i disposava de planta baixa, planta primera i un terrat.

El Document del Mes també s’acompanya d’una fotografia de 1977 on diferents autoritats passegen pel poble i col·lateralment s’observa l’edifici de la centraleta de Telefónica que ja era una realitat.

Aquesta documentació forma part del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

   

Document del mes - morellencs al camp de concentració de Mauthausen

Aquest mes de desembre compartim amb vosaltres un informe de la Comandància de la Guàrdia Civil Rural del 1942.

Aquest estiu, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar un llistat de deportats de tot l’estat espanyol als camps de concentració nazis. En aquest llistat oficial, l’únic morellenc que hi apareix és Martín Grau Guinovart, tot i que la consulta d’altra documentació arxivística i bibliogràfica més exhaustiva, com la del llibre De la Segona República a la repressió franquista al Morell (1931-1945) de Francesc-Xavier Tolosana, revela que també va fer cap a Mauthausen un altre habitant del Morell més: Eduardo Guillemat Saludes. Aquesta persona va formar part del Comitè Antifeixista del poble durant 1936.

Malauradament, la sort dels dos morellencs empresonats a Mauthausen va ser molt diferent: Grau Guinovart va morir-hi el desembre de 1941 mentre que Guillemat Saludes va ser alliberat el 1945, al final de la Segona Guerra Mundial. Sobre Grau Guinovart sabem que havia nascut el 1904 al Morell i que constava com a resident al carrer Major, número 42. Segons documentació aportada per l’investigador de la URV Antonio Muñoz,  Grau Guinovart va arribar al camp provinent de l’stalag (presó) XI-B de Fallingbostel el gener de 1941, on els nazis enviaven a molts presoners, especialment als republicans. En arribar a Mauthausen, Grau Guinovart va rebre el número de matrícula 6370.

Pel que fa al segon dels morellencs empresonats pels nazis, Guillemat Saludes, havia nascut al poble el 1913 i consta com a fuster en els arxius alemanys. Arran dels Fets d’Octubre de 1934, el nom de Guillemat apareix entre el de les 37 persones que van ser empresonades al vaixell presó Manuel Arnús, fondejat al port de Tarragona. Abans d’arribar al camp de Mauthausen el març de 1941, Guillemat Saludes havia estat a l’stalag (presó) X-B (Sandbostel) i al camp de Mauthausen va ser matriculat amb el número 3443.

Mentre aquests dos morellencs eren als camps nazis, un informe de la Comandància de la Guàrdia Civil Rural del 1942 inclosa dins la Causa General del Morell suposava que Grau Guinovart era a França. En realitat, havia mort mesos abans a Mauthausen. En aquest document franquista també es vincula Grau Guinovart a la col·lectivitat agrícola i s’afirma que Guillemat Saludes era rabassaire i tenia militància al PSUC.

La imatge que acompanya aquest Document del Mes no forma part de l’Arxiu del Morell sinó que es troba a l’Arxiu Històric Nacional. Si algun dels lectors del Racó de l’Arxiu té més dades o algun tipus de document (fotografies, records, etc.) sobre aquestes persones i la seva història pot escriure o contactar amb l’Arxiu del Morell (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

Document del mes - desè aniversari Teatre Auditori

Coincidint amb el desè aniversari del Teatre Auditori del Morell, el Document del Mes vol recuperar el record dels primers actes que s’hi van celebrar ara fa una dècada.

La primera actuació que es va fer al Teatre Auditori va ser una representació d’Els Pastorets de Folch i Torres un 26 de desembre de 2009, de la mà del Grup de Teatre La Sala del Morell. Una entitat que els passats 26 i 28 de desembre de 2019 els hi ha tornat a portar a escena i que habitualment ofereix una representació vinculada amb les tradicions nadalenques per aquestes dates. Segons expliquen alguns dels integrants del grup La Sala, la confirmació que l’equipament estaria enllestit per poder acollir la representació es va fer el 2009 en el darrer moment, a causa de les obres, una circumstància que, de ben segur, va afegir dosis d’emoció i il·lusió a aquest acte. L’endemà, 27 de desembre de 2009, la Coral Guspira del Morell també hi va poder realitzar la seva cantata en el marc de les activitats nadalenques previstes.

Anteriorment a l’estrena del Teatre Auditori, la representació d’Els Pastorets era un dels actes clàssics la tarda de Nadal a les instal·lacions de la sala Parroquial, tal i com recorda Josep Bultó en el llibre ‘El Morell: un poble, una història’. En una altra de les seves publicacions també es poden observar dues imatges de la representació d’aquesta coneguda obra nadalenca durant els anys 80 i els 90.

A les imatges que acompanyen aquest Document del Mes podeu observar algunes fotografies de les representacions del 2009 i de les passades festes de Nadal, així com cartells de les dues representacions d’Els Pastorets.

Si algun dels lectors del Racó de l’Arxiu té algun tipus de document (fotografies, records, etc.) sobre qualsevol cosa relacionada amb el nostre municipi, pot escriure o contactar amb l’Arxiu del Morell (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

   

Document del mes - els rentadors a l’inventari de béns patrimonials de l’Ajuntament

El document del mes de novembre fa referència a un inventari de béns de l’ajuntament del Morell de l’any 1980. Els inventaris patrimonials són una eina molt útil i necessària per saber quins són els béns de què disposa un municipi. Al llarg del temps i de manera periòdica, el consistori del Morell ha anat realitzant aquest tipus d’inventaris, dels quals a l’Arxiu Municipal del Morell es conserven diferents corresponents, per exemple, a anys com 1939, 1943, 1972, o 1980, com és el cas que es comenta en aquest Document del Mes. 

En concret, el llistat del 1980 ens informa que el consistori tenia, aleshores, 21 béns patrimonials (edificis, terrenys, coberts, el cementiri, escorxador…) que podien tenir usos “propis” o d’ús públic i en comptabilitzava 3 de tipus material relacionat amb el mobiliari (màquines d’escriure, taules i cadires, fotocopiadora,  equip de megafonia, etc.).

Dins d’aquest llistat de béns, destaquen uns espais de feina típics a molts municipis fins a la popularització de les rentadores a les llars privades: els rentadors o safareigs. Denominats de forma més genèrica també com a basses en alguns indrets, els rentadors eren llocs de feina i socialització de les dones que hi feien la bugada, una tasca que es feia de manera col·lectiva perquè no disposaven d’aparells particulars. En concret, els rentadors públics que existien a principis de la dècada dels vuitanta al poble eren dos.

Segons s’observa d’aquest llistat, el primer dels rentadors existents al Morell el 1980 estava situat al carrer del Molí, número 27, i tenia 125 metres quadrats de superfície. A l’inventari consta que s’havia construït l’any 1942 i que, ara farà 40 anys, tenia un estat de conservació “regular”. Pel que se’ns diu, formava part del patrimoni municipal per compra efectuada a l’anterior propietari Joaquin Calvo Pàmies l’octubre de 1942. El valor que se l’estimava en el moment d’elaboració del llistat de patrimoni era de 1000 pessetes.

El segon dels safareigs que fa referència l’inventari citat era també d’ús públic i el seu valor també s’estimava en la mateixa quantitat. La seva ubicació era el número 3 del carrer de la Sínia i era, lleugerament, més gran que el del carrer del Molí perquè tenia una superfície de 153 metres quadrats. Havia estat construït l’any 1940 i, a diferència de l’altre espai esmentat, tenia un estat de conservació definit com a “dolent inservible”. La seva antiguitat devia ser tan remota o indocumentada que a l’inventari s’observa que la pertinença a l’ajuntament era des de “temps immemorial” i “sense títol escrit”.

Segons explica Josep Bultó Vidal al llibre El Morell: un poble, una història (Cossetània, 2007), havia existit, amb anterioritat, un altre safareig de tipologia coberta davant del Sindicat Agrícola i en el qual s’havien de baixar dues escales. Aquesta infraestructura va desaparèixer quan es va decidir ampliar el Sindicat.

Amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre aquestes infraestructures relacionades amb les tasques domèstiques femenines, es poden consultar també els acords del plenari del juny de 1942 on s’explica que “amb càrrec als fons municipals” s’acorda construir un rentador públic rere el carrer de Sant Josep als terrenys de Montserrat Barberà Carbonell i un altre amb façana al carrer del Molí i davant al de Sant Isidre als terrenys de Joaquin Calvo Pàmies. L’acord municipal també faculta a l’alcalde d’aquell moment perquè pogués adquirir “els terrenys necessaris, comprar els materials, pagar la mà d’obra i totes les gestions” destinades a realitzar les construccions “amb la major rapidesa”.

En el llibre assenyalat abans, Bultó parla de les seves vivències i records en referència a aquests dos espais. Respecte al safareig del carrer Sant Josep explica que hi acudia “la gent de la plaça, de la Muralla, de la Pareteta, de Sant Rafel i del carrer Major”. Sobre l’assistència a aquest espai, l’autor afegeix que els dilluns “era com una processó” a causa de la quantitat de dones que portaven el cossi i la roba bruta per poder rentar la roba. Respecte el rentador del carrer del Molí, Bultó refereix que estava situat “entre ca Martí del Guerxo i ca Fanoca” davant del carrer de l’estació i -sembla ser- que la gernació de dones devia ser també molt gran coincidint, a més, que per aquell carrer hi passaven moltes de les treballadores de la fàbrica de roba.

Si algun dels lectors del Racó de l’Arxiu té més dades o algun tipus de document (fotografies, records, etc.) sobre aquests rentadors i la seva història, pot escriure o contactar amb l’Arxiu del Morell (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

      

   

Xarxes Socials

Contacte

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
 977 84 06 17
 977 84 20 56
 Plaça Era del Castell, 5 El Morell 43760